En aquest breu llibre de contes, Monzó aborda temes que popularment no s'associen a la seva literatura. En un parell de contes, importants,( "El senyor Beneset" i "L'arribada de la Primavera") l'autor tracta el tema de la vellesa, del final de la vida. Mostra una realitat trista i amarga. "L'arribada de la primavera", si fos una mica més curt hauria sigut un conte definitiu i rotund sobre el tema. Per altra banda, continua tractant l'omnipresent tema a la seva obra de l'amor i las relacions de parella. Una mostra d'això és el conte "L'amor és etern", el meu preferit. Té ironia, humor, amargor....i una estructura rodona, perfecta. En d'altres contes com "Miro per la finestra" i "Dos somnis" hi ha com un canvi d'estil, l'intent de provar altres estructures. La segona part del llibre està format per petits relats(molts curts). Alguns d'ells són fluixos, com "Un tall" , "Una nit"i "La sang del mes que ve" que més aviat semblen acudits massa explicats. D'altres contes m'han agradat molt, com "Una altra nit" i "Qualsevol temps passat". En general és un llibre heterogeni amb moments espectaculars. Potser aquest llibre dona pistes de futures obres on l'humor no sigui tan present. Quim Monzó continua sent un dels grans escriptors de tota la Literatura Catalana.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario