Les 2 coses més impressionants d'aquesta novel.la són: la creació del personatge de LUCIEN i la tensió que aconsegueix donar a la TRAMA, a gran part de la obra. Sobre el personatge principal, cal dir que Lucien és un personatge arrossegat pel seu desig d'èxit. A la primera part de la novel.la Lucien és un creador ingenu, innocent, gairebé adolescent que arriba a enganyar-nos i creiem que vol triomfar com a escriptor. Durant la seva estada a París ens adonem que la literatura és només un mitjà per aconseguir ascendir socialment, adquirir una posició des de la que ser admirat i entrar definitivament a l'alta societat. Aquesta terrible obsessió per ascendir socialment combinada amb el seu caràcter dèbil i la seva inexperiència el precipita cap al fracàs més absolut i arrossega amb ell a la seva família a qui endeuta de manera vil i maldestre. A la tercera part, en teoria la part de l'arrepentiment de Lucien, de l'acceptació del seu fracàs i la presa de consciència del mal que ha fet a la seva família, finalitza amb un cop d'efecte(la tornada a parís amb el clergue Espanyol) que demostra que per sobre de tot Lucien és un ser ambiciós, arrogant i en aquest moment, amb desitjos de venjança. El seu arrepentiment, el seu desig de canvi, potser sincer, no deixa de ser una conseqüència de les circumstàncies i no del canvi del seu caràcter. És sincer quan vol estimar i fer el bé als qui estima, però no és suficientment fort per resistir-se a la terrible força interior que l'empeny cap a la lluita de l'ascensió social, la venjança i el vici de la vida parisina. Lucien comença sent un personatge simpàtic al lector, una mica cursi, però simpàtic. Acaba mostrant-se antipàtic i el lector acaba cansat de la seva indolència.
La trama de la novel.la es farceix dels temes clàssics: amor, èxit, delicte, vicis, luxe.....A pesar que la obra comença una mica lenta, amb descripcions detallistes i tècniques del negoci de la Impremta, poc a poc la intriga adquireix una tensió i una intriga superbes. Els moments de descans, es produeixen quan l'autor fa una digressió sobre el mon del periodisme, del teatre, de la justícia.... Balzac escrivia de seguit, incansablement, i la seva obra es correspon amb el seu procés d'escriptura: sense pauses, tot de seguit, intens, amb una voluntat d'abastar-ho tot: la societat, la vida, la comèdia humana....
Balzac és un autor realista amb tocs de romanticisme. Potser la part de la seva obra que no ha envellit tan bé és la referent als passatges més realistes, plens de detalls que volen plasmar de manera exacta el funcionament d'una parcel.la de la realitat: la política, la economia, l'art...... Aquestes parts són una mica avorrides. L'obra, en general, és enorme, indispensable.
No hay comentarios:
Publicar un comentario