EL QUINTO EN DISCORDIA(Robertson Davies)

Per contraposició als narradors europeus els narradors nord americans expliquen a les seves novel.les histories on passen moltes coses i que narren la vida complerta del protagonista. En aquestes novel.les algun dels protagonistes viatja molt, però no per turisme sinó com a opció vital, i tenen un flaire sempre de nomadisme. En aquestes histories sempre passen coses extraordinàries, encara que potser és degut a que condensar en una novel.la la vida complerta d'un protagonista fa que es destaqui sobretot el més important i vistós. Els narradors europeus expliquen sobretot viatges interiors, parlen més dels conflictes íntims dels protagonistes, les seves reaccions íntimes, els seus pensaments interiors. Segurament és només una impressió meva resultant de llegir autors com Auster, Eugenides i Robertson Davies. Aquest últim és el que ens ocupa. "El quinto en discòrdia" és un llibre molt bo, rodó, elegant, amb un punt d'originalitat però que té regust decimonònic. Tracta temes universals de profunditat: amor, guerra, mort, el destí. La conclusió del llibre té connotacions cristianes, poc racionals, místiques. El llibre s'inicia amb els fets que originen la culpa a un dels protagonistes i el que li passa al final s'ha de entendre com la expiació tràgica d'aquesta culpa. En aquest sentit l'estructura és perfecta, meditada, ideal. L'estil és sobri, impactant. El llibre m'ha agradat però no trobo la raó principal de perquè m'ha agradat tant aquest llibre. La història per suposat transcorre a Canada(horitzons extensos), Europa, Mèxic....