L'estructura, la temàtica i els personatges d'aquest llibre em semblen magistrals. L'estil, però, no m'agrada. El llibre és inoblidable però hi ha massa passatges de to marcadament líric, plens de comparacions i imatges metafòriques que no aporten gaire cosa a la narració i que el que aporten(l'ambientació lírica que fa de música de fons als personatges) ho podien haber aportat de manera més concreta i breu. El llibre parla de moltes coses: la Barcelona dels anys 50, dels barris marginals de la ciutat, de la joventut burgesa que juguen a ser activistes d'esquerres,.. Al cosat d'aquests temes locals tracta també temes més universals: amor entre persones de diferents clases socials, l'ambició(amb algun record als personatges de Balzac), la decadència i la derrota. D'aquest libre recordaré la següent frase: "última noche de Fiesta Mayor(el confeti del adiós, el vals de las velas) en un barrio popular y suburbano, las cuatro de la madrugada, todo ha terminado." Aquesta frase està situada a la primera pàgina del llibre, i resulta un començament prometedor.
Si això fos cinema, m'agradaria fer un re-make del llibre i convertir-lo en una obra amb 200 pagines menys. Escorçaria moltes d'aquestes digressions poètiques que acaben sent un lluïment literari de l'autor i que treuen agilitat a la narració, i afegeixen aburriment.
No hay comentarios:
Publicar un comentario