NOCILLA DREAM(Agustín Fernández Mallo)

Aquest llibre és un recull de 113 contes(per anomenar-ho d'alguna manera), aparentment autònoms, pero que a base de incloure referències comunes a tots els capítols, aconsegueix tenir una unitat. Aquesta unitat s'estructura sobretot entorn d'un espai comú per a tots els persontages, el desert americà per on circulen, i on observen paisatges, objectes o persones ja observats o apareguts en capítols anteriors. A part d'aquest espai comú, també hi ha coincidència en la repetició de personatges solitaris, en la referència omnipresent a la ciència, i en l'ambient de road movie que planeja a tota la obra. L'estil és volgudament contingut, precís, fred. L'obra es crea com si fos un documental, recollint amb una càmera pretesament objetiva les situacions narrades. L'estil és proper a l'utilitzat per fer divulgació científica. A pesar de l'absència de adjectius vistosos i de descripcions del paisatge interior dels protagonistes el text desperta emoció i en alguns casos entusiasme. Això ho aconsegueix de 2 maneres: fa referència a icons sentimentals com la sèrie "el cotxe fantàstic", el grup de música "Surfi'n Bichos" o l'escriptor "Borges", que generen als lectors de la mateixa generació que l'autor una empatia emocionant; també utilitza l'escriptor situacions límits, de frontera, situacions absolutes i narrades de forma taxativa que com a mínim poden arribar a conmoure. Com a exemple d'això últim, al capítol 88(escollit a l'atzar), trobem les següents expressions: "ficus gigante", "calles concurridas como nunca hubiera imaginado", "silencio casi total","Kelly nunca llegó".... He llegit sobre aquest llibre que marca l'inici d'una nova generació d'escriptors, més del segle XXI, una nova forma de narrar. Potser és una mica exagerat. Aquest llibre representa una forma alternativa de narrar i aporta punts de vista diferents. Com a mínim, paga la pena de llegir-lo.