OPINIONES DE UN PAYASO (Henrich Böll)

L'estil de la novel·la m'agrada. El llibre té un ambient diferent dels llibres del sud, és molt alemany, molt alié a la nostra cultura més immediata. Predomina la ironia, els tons amargs, una crueltat molt dura del protagonista cap a ell mateix. La narració té un discurs profund cap a l'interior del protagonista, que explica la seva desesperació i determinació, obstinada, absent de ressignació cap a la perdua de la seva dona. Aquesta manca de resignació, però, no l'impulsa a lluitar per l'amor d'ella, que des del punt de vista del lector està perduda iremediablement, sino que l'enfonsa en un pou, sense amics ni amor ni diners. A part, tots s'acompanya d'una decrepitud física, simbolitzada per l'accident del pallasso que l'impedeix actuar. L'estil és clar, gens retòric, sencill i discursiu. Tot està dominat per un to trist i melancònic. El llibre es fa una mica difícil de llegir únicament en els troços que l'autor-protagonista parla de religió(cristianisme-protestantisme). La religió, en l'obra, té una importància superba, no tant des del punt de vista del misteri de deu i l'existència, sino en el sentit del tipus i estil de vida que està marcat per la religió que practica el protagonista. També utilitza la religió per presentar la rivalitat-conflicte entre persones. Aquesta temàtica, força important a l'obra, em deixa una mica indiferent, aliena a la meva formació vital i cultural.(07/09/2003)